Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

ht tp://orcid.org/0000-0001-9017-6816 : BOOKS , BOOK CHAPTERS , JOURNAL PUBLICATIONS, PRESS, Editor, Other translations, Philosophy Dicti...

Oct 29, 2015

FILOSOFÍA RADICAL: SENTIDO, POSIBILIDADES Y LÍMITES


Hi ha dues interpretacions de “filosofia radical” que estan molt vinculades però que també són profundament contradictòries:
 
1) És radical la filosofia que va a les arrels... de la realitat, del coneixement, de la societat i l’ésser humà. Aquest és l’ús tradicional. Així Descartes o Kant eren filòsofs radicals perquè volien explicitar el fonament últim i, per tant, l’arrel de tota realitat. Breument: per a Descartes això significava posar en marxa el dubte “hiperbòlic i radical” per a trobar el fonament-principi darrers de tota evidència: el cogito o la irrebasable reflexivitat cognitiva que sempre –necessàriament- és pressuposa el subjecte pensant darrera de qualsevol pensament. En Kant, significava constatar la necessària “revolució copernicana” que permetia explicitar les diverses condicions de possibilitat dels diversos actes del subjecte transcendental humà. I la recerca de la “radicalitat” (ja sigui en forma de fonament radical o del radical "Abgrud" que l’impossibilita en abocar a un abisme sense fonament) continuava amb Fichte, Hegel, Schelling, Marx, Nietzsche, Husserl, Heidegger... 
 
2) Ara bé també és “filosofia radical” aquella que es proposa transformar radicalment la realitat: social, política, cognitiva, inclús en general “humana”. Darrerament és aquest sentit de "filosofia radical" el més utilitzat per a definir un pensar més implicat indestriablement amb l'acció política i la vida quotidiana. Tot i així, cal recordar que també seria molt fidel al sentit original de la filosofia com a resposta sorpresa i esglaiada a una realitat que colpeja i obliga a algun tipus de praxi vital.
 
Més enllà que puguin implicar-se mútuament, ja que sempre “es busquen” les arrels, la distinció entre tots dos tipus de “filosofia radical” estaria molt ben concisament expressada en la famosa tesi XI de Marx sobre Feuerbach (1945). S’hi afirmava que tradicionalment i segons 1) "Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món [i els millors com Hegel ho han fet amb la màxima radicalitat], el que cal és transformar-lo", és a dir 2) transformar la realitat des de les seves més profundes i qüestionades arrels.

Oct 9, 2015

ÉLITES EXTRACTIVAS GLOBALES Y FENÓMENOS-INTER

















Apuntaré un anàlisis macrofilosófico sobre la aparición de unas élites extractivas globales que se benefician desmesuradamente de fenómenos-inter como la actual turboglobalización desregulada y neoliberal. Analizaré las características de esas élites, su origen y algunos mecanismos por los que consiguen que sus "negocios" sea muy difícilmente controlables e imputables fiscalmente por los Estados nacionales, las Instituciones de gobernanza mundial y la política democràtica.

Juegan a un "capitalismo de casino" muchas veces en contra de los propios Estados y ciudadanías, los cuales -además- deben "rescatarlos" con grandes costes para todos cuando sus prácticas amenazan el desarrollo mundial, como se ha visto en la crisis post-2008. También apuntaré algunas posibilidades para minimizar y revertir los impactos negativos de esas nuevas élites extractivas globales.