Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

ht tp://orcid.org/0000-0001-9017-6816 : BOOKS , BOOK CHAPTERS , JOURNAL PUBLICATIONS, PRESS, Editor, Other translations, Philosophy Dicti...

Dec 18, 2016

EMPODERAR PER AL PATIMENT CONTEMPORANI


El sociòleg Ulrich Beck té raó en què “Avui s’espera que els individus busquin solucions biogràfiques a contradiccions sistèmiques". Per això s'exigeix a tothom una permanent implicació personal en una complexa, esforçada i inacabable formació que respongui i anticipi les necessitats del sistema.
Hi ha una dificultat afegida que sovint s'oblida: en la mesura que costa concebre uns rendiments econòmics que només es concretaran a llarg termini, el capitalisme neoliberal turboglobalitzat exigeix un tipus molt rar i exigent tipus de mentalitat. Cal que hom estigui disposat a esforçar-se durant anys i anys per una recompensa llunyana i –en el fons- no assegurada!
Aquest tipus de mentalitat i de formació és realment molt difícil d'adquirir, especialment per a poblacions acostumades a el temps lent rural, el viure el dia a dia de les molt petites comunitats o que venen d'entorns preindustrials desestructurats. Creiem que aquestes noves mentalitats i actituds que exigeix el capitalisme cognitiu turboglobalitzat són molt més difícils de desenvolupar, fins i tot que la duríssima industrialització fordista (que Charles Dickens va divulgar en la seva cruesa).
Tots coneixem les angoixes que tan bé reflecteixen les novel·les realistes de Dickens o Zola, dels pintors i dels fotògrafs amb intenció social, etc. Ens ajuden a percebre les alienacions, complexitats i angoixes de la vida industrial fordista, i complementen eficaçment les nostres experiències personals. 

Però gairebé tot això està per fer respecte a la vida postindustrial i del capitalisme cognitiu. Aquí les nostres experiències personals tot just en la darrera dècada encara no han estat complementades per obres teòriques o plasmacions socials comparables a les mencionades. Per això, encara som més propers i sensibles al dolor humà causat per la industrialització fordista tradicional, que no al dolor, desconcert, alienació, angoixa i exclusió que causa el capitalisme cognitiu turboglobalitzat actual.

Sens dubte, són malestars i crueltats universals que ens afecten a tots, però –creiem- que encara són pitjors per a les poblacions desemparades de països emergents com els BRICS. Són països on molta gent ha d’emigrar d’entorns rurals on encara es viu d’acord a altres temps als postmoderns laberints de les metròpolis postfordistes.

Cal no minimitzar ni obviar, sinó al contrari estudiar-ne i comprendre’n el dolor, l'angoixa, la pobresa, l'exclusió, la desorientació, el desempoderament, la manca de la mínima guia vital sobre el que realment la nova societat exigeix, etc.

Sobretot, cal comprendre i trobar respostes als patiments d'aquells que passen gairebé directament al turboglobalitzat capitalisme cognitiu des entorns rurals, poc alfabetitzats, encara comunitaris, gairebé sense concurrència explícita... i sovint degradats per l'impacte -més negatiu que positiu- de la llunyana societat avançada.
A partir de l’article “Capitalisme postfordista” de G. Mayos escrit en homenatge a José Manuel Bermudo ("tot continuant les moltes “batalles” compartides") i publicat en La voluntad de la coherencia (Barcelona: Horsori, 2016). 


No comments: