Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

ht tp://orcid.org/0000-0001-9017-6816 : BOOKS , BOOK CHAPTERS , JOURNAL PUBLICATIONS, PRESS, Editor, Other translations, Philosophy Dicti...

Feb 18, 2018

CIÈNCIA, TÈCNICA, HUMANITATS I CULTURA NATURALS!


Per a la humanitat la cultura forma part de la condició o la natura humana. Som culturals per naturalesa, per evolució natural, darwiniana i -alhora- biològico-cultural.
És exactament igual a com -per las castors- és natural fer presses i embassaments per a protegir les seves cases i emmagatzemar aliments. És una qüestió més de grau, quantitat i complexitat que no de quelcom absolutament divers. Inclús potser no és gaire diferent a com per a una girafa és natural tenir el coll tan alt.
Amb aquesta idea estem superant una antiga tendència antropocèntrica que volia distingir radicalment la humanitat de la resta d'animals. En una dicotomia totalment escindida, als animals (i al nostre cos, passions, emocions, impulsos...) els atorgava “naturalesa” i al que es considerava específicament humà: raó, intel.lecte, ànima, esperit, societat, cultura...


Avui però, sabem que certament la humanitat és una espècie animal racional (més o menys), intel.lectual, espiritual, socials i culturals per la seva específica naturalesa, d’acord a la seva evolució filogenètica i igual que un guepard corre tan àgilment per evolució natural.
 
Per tant no és (i no hauria de semblar-ho!) tan “estrany” o “artificial” que tots fem humanitats, ciència, tècnica, cultura... a la mesura de les nostres particulars possibilitats.
Per això, tant les humanitats com la ciència, la tècnica i tota la cultura són desenvolupaments de la específica naturalesa humana. Per això també i cada vegada més ens costa escindir i discriminar entre humanitats, ciència, tecnologia... i la resta d’àmbits de la cultura humana.
Aquesta és la primera reflexió que em suggereixen els tres comentaris de l’amic Ramon Cases. No cal dir, que bàsicament estic d’acord amb tot el que diu amb molt bon criteri i coneixement. Només vull introduir aquí algun matís i reflexió a partir de quan diu “Cal entendre la cultura com tot el que és artificial, el que ha fet l’home, sigui un hort o un jardí. Mentre les bèsties s’adapten a l’entorn, els humans adapten l’entorn a les seves necessitats.” Crec que les seves paraules i comentaris ajuden a aprofundir en alguna idea molt interessant i que cal reflexionar.
D’altra banda també val la pena comentar que, per suposat la humanitat és l’espècie que transformen més el seu entorn, però no és l’única. Només cal pensar en que els grans embassaments que fan els castors, inunden molt territori i canvien profundament el ecosistema. A més, molts altres animals –segurament sense cap consciència ni voluntat de canviar el seu entorn- finalment el transformen profundament.
 
S’ha comprovat –per exemple- que quan desapareixen els llops en un ecosistema aquest es degrada ràpidament, perquè els herbívors que caça el llop es reprodueixen sense parar i literalment desertitzen el territori. Per Internet circulen vídeos autèntics i espaordidors de les plagues de conills a Austràlia on –en no tenir pràcticament depredadors naturals- es van convertir a poc de ser introduïts en una autèntica plaga bíblica. Recomano les imatges perquè són d’una impressionant espectacularitat.

En fi, també la humanitat amb la seva acció provoca –sovint volent però moltes vegades sense voler- transformacions enormes en els ecosistemes i entorns. I la cultura, les humanitats, les ciències i les tecnologies són maneres “naturals” com l’espècie humana es manifesta. Segurament no són creacions “gratuïtes” o “angélicals”, sinó que estan profundament lligades a la manera humana de ser, de viure, de manifestar-se en el món, d’autoexpressar-se i... de sobreviure. Són quelcom vinculat als més profunds "interessos" existencials i vitals de la humanitat.
Altra cosa és que sovint els humans som tan imperfectes que correm el risc que les nostres creacions “naturals” trenquin tan radicalment amb l’ecosistema terra i amb les condicions de la nostra supervivència, que acabem autoexterminar-nos. Sembla que no seríem ni la primera ni la darrera espècie que és la principal causant de la seva extinció i autoeliminació.

Vegeu el post: HUMANITATS: SERVEIXEN? MENYS QUE CIÈNCIES I TÈCNOLOGIES?

3 comments:

ramoncr said...

Amic Gonçal.

M’encanta el teu blog, sempre hi torbo coses per reflexionar. Ara, per al·lusions, et responc a aquesta nova entrada.

En l’entrada «Serveixen les humanitats? Menys que ciències i tecnologies?» vaig escriure: “Cal entendre la cultura com tot el que és artificial, el que ha fet l’home, sigui un hort o un jardí. Mentre les bèsties s’adapten a l’entorn, els humans adapten l’entorn a les seves necessitats.”

Segurament és necessari que expliqui amb més profunditat aquest pensament.

Els humans són animals de l’espècie Homo sapiens, com tots els animals la seva finalitat és la de reproduir-se i perpetuar l’espècie. Per diferenciar-nos, anomeno a tots els animals que no són humans, bèsties.

Tot evoluciona. Ja ho deia Heràclit i molts ho han repetit al llarg de la història. En Darwin i en Wallace van revolucionar el pensament en afirmar que les espècies animals també evolucionen i que els humans formen part de l’evolució animal. Capgiraven la idea de l’home a imatge de Déu. Tot lo demostrat que està la teoria i encara hi ha qui nega l’evolució emparant-se amb la Bíblia.

Els pobles primitius sembla que no tenien aquest problema d’identitat, el terme ‘orangutan’ prové del malai ‘Orag Hutan’ que significa ‘home del bosc’. Hannó, un navegant cartaginès del segle VI a.e.c., va descriure que en una illa a les costes de Sierra Leone hi vivien els ‘gorillai’, una tribu de dones peludes, es creu que havia vist grups de goril·les o ximpanzés. Thomas Staughton Savage al 1847 no va dubtar en donar-los-hi aquest nom a les bèsties que havia descobert, els goril·les. Els primers naturalistes del segle XVIII ja van anomenar simis antropomòrfics als gèneres Gorilla, Pongo i Pan. Aquests esforçats i benintencionats naturalistes (Liné, Cuvier, Buffon, Audebert, ...), mostraven certa consideració per la fisonomia però seguien diferenciant-los de l’home, que seguia essent l’ésser hegemònic de la creació. Els simis eren antropomorfs però els humans seguien sent teomorfs.

La diferenciació que he fet entre humans i bèsties, pot semblar despectiva perquè tenim al cap l’expressió: «No siguis bèstia!» però us ben asseguro que potser ser bèstia és un elogi, vista la conducta, vers la natura, dels humans.

ramoncr said...

Continua del post anterior.

La cultura és exclusivament humana.

Encara que observem en moltes espècies conductes apreses i utilització d’eines per aconseguir objectius, és molt evident en primats però també els mirmecòlegs han observat comportaments apresos en formigues, utilitzen eines diverses, conreen per criar fongs i cuiden ramats de pugons. Quan el castor fa la pressa o un ocell fa el niu, utilitza la mateixa tècnica que van fer servir tots els seus avantpassats, no hi ha massa diferència entre la pressa d’un castor en un riu, i una altra pressa, d’un altre castor, en un altre riu.
A pesar de les bones intencions de Frans de Waal (crec que les seves observacions són correctes, però dubto de les seves conclusions.), no podem parlar d’una cultura animal. Les eines que poden construir davant una necessitat immediata, són fetes ad hoc, ni es conserven ni s’acumulen per permetre futures transformacions. Podem parlar d’una protocultura animal que en els humans ha evolucionat originant la Cultura. Aquesta visió de la cultura és la diferència entre els humans i les bèsties. És la memòria històrica sobre la qual construïm el futur.

Dius: «... també la humanitat amb la seva acció provoca –sovint volent però moltes vegades sense voler- transformacions enormes en els ecosistemes i entorns.» Jo dic que sempre, la humanitat, provoca transformacions en l’ecosistema. La cultura es desenvolupa a expenses de la natura, sense compensar-la.

Com bé dius, totes les espècies d’un ecosistema són necessàries per mantenir-lo però sempre què en l’ecosistema no hi hagi humans, què són uns “destroyer’s”. La desertificació, no confondre amb desertització, va començar al període Holocè i ha seguit fins a l’actualitat pel sobre-pasturatge, el cultiu no sostenible, possiblement el cultiu de transgènics, la introducció d’espècies foranes, els incendis provocats per obtenir pastures o terres de conreu o la requalificació del terreny, la sobreexplotació dels aqüífers, la desforestació, la salinització del sòl i el canvi climàtic global. Per això dic que les bèsties evolucionen en un entorn natural i els humans en un de cultural (artificial) i he deixat de dir que l’evolució humana comporta la destrucció dels ecosistemes naturals que envolten al cultural.

Aquí podria desviar-me a un tema recurrent en el teu blog: “Nomos i Physis” però ho deixaré per un altre moment i retorno al tema original de les humanitats, la ciència i la tecnologia. Les tres formen un conjunt, inseparable i formen part de la cultura, és a dir, són disciplines humanes, i són les que fan avançar la cultura (el que és artificial). La ciència representa el coneixement; la tecnologia l’enginy i les humanitats, l’ètica i l’estètica. Ha, ha, ha, ara hauria d’explicar el significat d’ètica i estètica però s’allargaria massa i ho deixo aquí.

Anonymous said...

https://twitter.com/fcastvillar/status/970424432043970561